llengua comuna

Català modifica

llengua comuna f. ‎(plural llengües comunes)

Llengua originària d’una família lingüística.
Varietat d’una llengua de caràcter unitari supradialectal.
«La cancelleria imperial tendí a crear una llengua comuna compresa a tots els països del seu domini. Aquesta llengua, sancionada en els medis protestants pels escrits de Luter, esdevingué l'alemany literari.» (Jordi Ventura i Subirats, Les llengües europees, 1963)
Llengua ordinària i planera del comú de la gent.
«La llengua literària és sempre una reacció contra la llengua comuna, massa grollera, i es fixa gràcies a l'esforç combinat dels literats i dels gramàtics.» (Manuel Sanchis Guarner, Gramàtica valenciana, 1950)

Traduccions