llorer

Català

Llorer

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎuˈɾe/ⓘ
	balear /ʎoˈɾe/, /ʎuˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /ʎoˈɾe/
	valencià /ʎoˈɾeɾ/, /ʎoˈɾe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De llor i el sufix -er, segle XV.

Nom

llorer m. ‎(plural llorers)

1. Arbre de fulles sempre verdes, amples, llargues, punxegudes, verinoses i aromàtiques, de fruit semblant a l'oliva.

Compostos i expressions

• Llorer d'Alexandria: Planta de fulles semblants a les del galzeran però majors i més tendres i blanquinoses. El fruit, que es cria en mig de la cara de cada fulla, és vermell i de la mida d'un cigró.
• Llorer real: Arbre petit, de fruit molsut com la cirera.

Derivats

    Termes derivats

Laura lloreda lloredar

llorejar llorejat

Sinònims

• honor, premi
• (variants) llor, allor

Traduccions

Arbre

• Alemany: Lorbeer ^(de)
• Anglès: laurel ^(en)
• Castellà: laurel ^(es)
• Esperanto: lauro ^(eo)
• Finès: laakeripuu ^(fi)
• Francès: laurier ^(fr)
• Hongarès: babér ^(hu)
• Llatí: laurus ^(la), laurea ^(la)
• Mapudungu: triwe ^(arn)
• Neerlandès: laurier ^(nl)
• Occità: laurèr ^(oc)

Llorer d'Alexandria

• Castellà: laurel ^(es) alejandrino ^(es) o de Alejandría
• Llatí: bonifacia ^(la), hipoglottion ^(la)

Llorer real

• Castellà: laurocerazo ^(es), laurel ^(es) real
• Llatí: laurocerasus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: llo·rer (2)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: llorer