lluentau

Català

Verb

lluentau

1. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de lluentar
2. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb lluentar

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·en·tau (3)
• Anagrama: antulleu