marmanyer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mər.məˈɲe/
Occidental:	nord-occidental /mar.maˈɲe/, valencià /maɾ.maˈɲeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De marmanya i el sufix -er, segle XIX.

Nom

marmanyer m. ‎(plural marmanyers, femení marmanyera)

1. Revenedor de marmanya, de productes del camp portats pels pagesos.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: regatón ^(es) m., verdulero ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ma·nyer (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB