micaco
Català
modifica
- Pronúncia(i): central /miˈka.ku/, occidental /miˈka.ko/
- Rimes: -ako
- Etimologia: Del japonès 三角 (みっかく, mikkaku, literalment «tres pinyols»), de 一角 (いっかく, ikkaku, «fruit de pinyol», literalment «un pinyol»). Usat en la zona de Nagasaki on hi havia una comunitat cristiana que comerciava amb les Filipines i fou adoptat per indians catalans.
Nom modifica
micaco m. (plural micacos)
- (Badalona, Maresme) nespra (fruit del nesprer del Japó)
Derivats modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: mi·ca·co (3)
- Anagrama: còmica
Vegeu també modifica
- Obres de referència: DIEC, Optimot
- Verdura i Campeny, Francesc. «Aclariment definitiu del vocable d’origen japonés Micaco». El Sot de l’Aubó, 2004, Núm. 10, p. 4-10 [Consulta: 16-04-2021].