miro

Potser volíeu: Miró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈmi.ɾu/, occidental /ˈmi.ɾo/

Verb

miro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mirar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mirar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mirar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ro (2)
• Anagrames: mori, morí

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmiː.roː/

Adjectiu

mīrō

1. datiu masculí singular de mīrus
2. datiu neutre singular de mīrus
3. ablatiu masculí singular de mīrus
4. ablatiu neutre singular de mīrus