mitjacerilla
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /mi.d͡ʒə.səˈɾi.ʎə/, occidental /mi.d͡ʒa.seˈɾi.ʎa/
- Rimes: -iʎa
- Etimologia: De mitja i cerilla, sobrenom d’un cerer de Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix, que va posar a la venda un tipus de cerilles més petites i estretes que no van tenir èxit. Usat en sentit burleta pel fracàs emprenedor, va passar al concepte de flaquesa de caràcter i després física.[1]
Nom modifica
mitjacerilla m. (plural mitjacerilles)
- (informal) Home petit i escanyolit.
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: mit·ja·ce·ri·lla (5)
Vegeu també modifica
- ↑ Joan Amades, Històries i llegendes de Barcelona, 1984, Edicions 62, p. 190