mult

Potser volíeu: mult.

Català

Verb

mult

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de multar

Francès antic

• Etimologia: Del llatí multum.

Adverbi

mult

1. molt

   «En cel termine lor avint une chose dont li baron et cil de l'ost furent mult irié.» ((Villehardouin. «VII». A: La Conquête de Constantinople, 1961. París: Les Belles Lettres, ca. 1210, 6.))

   (afegiu la traducció en català)

Variants

• molt

Derivats

• En francès mitjà: moult