obstinàreu

Potser volíeu: obstinareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.tiˈna.ɾəw/
	balear /ops.tiˈna.ɾəw/, /ups.tiˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /ops.tiˈna.ɾew/
	valencià /ops.tiˈna.ɾew/, /os.tiˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

obstinàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de obstinar-se
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se

Variants

• [2] obstinéssiu, obstinésseu, obstinàssiu, obstinàsseu

Miscel·lània

• Anagrama: estaborniu