ocre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɔ.kɾə/, occidental /ˈɔ.kɾe/^ⓘ
• Etimologia: Del francès ocre, del llatí ochra, segle XV.

Nom

ocre m. ‎(plural ocres)

1. Pigment de material terrós amb òxids de silici, alumini i ferro.
2. Color terrós groguenc.

   #CC7722

Derivats

• ocraci

Traduccions

Traduccions

• Alemany: ockern ^(de)
• Anglès: ochre ^(en), ocher ^(en)
• Armeni: դեղնակարմիր ^(hy) ‎(dekhnakarmir)
• Castellà: ocre ^(es)
• Finès: okra ^(fi)
• Francès: ocre ^(fr)
• Grec antic: ὠχρός ^(grc) ‎(ōkhrós)
• Hongarès: okker ^(hu)
• Irlandès: ócair ^(ga)
• Noruec: okergul ^(no)
• Portuguès: ocre ^(pt)
• Romanès: ocru ^(ro)

Adjectiu

ocre inv. ‎(plural ocres)

1. De color terrós groguenc.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: ocre ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·cre (2)
• Anagrames: cero, creo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Tesaurus d'Art i Arquitectura

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈo.kɾe/

Americà: alt /ˈo.k(ɾe)/, baix /ˈo.kɾe/

• Rimes: -okɾe
• Etimologia: Del llatí ochra, del grec antic ὤχρα ‎(ṓkhra), de ὠχρός ‎(ōkhrós, «groc»).

Nom

ocre m. ‎(plural ocres)

1. ocre

Adjectiu

ocre inv. ‎(plural ocres)

1. ocre

Miscel·lània

• Síl·labes: o·cre (2)
• Anagrames: cero, creo, creó, croe, croé, orce, orcé, roce, rocé

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ocre