ombrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /umˈbɾe/
	balear /omˈbɾe/, /umˈbɾe/
Occidental:	nord-occidental /omˈbɾe/, valencià /omˈbɾeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De ombra i el sufix -er.

Adjectiu

ombrer m. ‎(femení ombrera, plural masculí ombrers, plural femení ombreres)

1. Situat a l’ombra, no gaire assolellat.

Sinònims

• ombrívol

Antònims

• assolellat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: shady ^(en)
• Castellà: umbrío ^(es)

Nom

ombrer m. ‎(plural ombrers)

1. obaga

Miscel·lània

• Síl·labes: om·brer (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB