otomà
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /u.tuˈma/ balear /o.toˈma/, /u.tuˈma/ Occidental: /o.toˈma/
- Rimes: -a
Adjectiu modifica
otomà m. (femení otomana, plural masculí otomans, plural femení otomanes)
- Relatiu o pertanyent a l'Imperi Otomà o als otomans.
- turc
Traduccions modifica
Relatiu o pertanyent
- Alemany: osmanisch (de)
- Anglès: Ottoman (en)
- Àrab: عُثْمَانِيّ (ar)
- Castellà: otomano (es)
- Danès: osmannisk (da)
- Eslovè: otománski (sl)
- Finès: ottomaanien (fi)
- Francès: ottoman (fr)
- Friülà: otoman (fur)
- Grec: οθωμανικός (el) (othomanikós)
- Hongarès: oszmán (hu)
- Irlandès: Otamánach (ga)
- Italià: osmanico (it)
- Javanès: Usmaniyah (jv)
- Llatí: osmanicus (la)
- Neerlandès: Osmaans (nl)
- Noruec: osmansk (no)
- Polonès: osmański (pl)
- Portuguès: otomano (pt)
- Rus: осма́нский (ru) (osmanski)
- Serbocroat: османски (sh), osmanski (sh)
- Suec: osmansk (sv)
- Turc: Osmanlı (tr)
- Txec: osmanský (cs)
- Xinès: 奧斯曼 (zh) (奥斯曼, àosīmàn)
Nom modifica
otomà m. (plural otomans, femení otomana)
- Persona que habita o és originària de l'Imperi Otomà.
- Persona originària dels pobles turcs de l'Àsia Central
- turc
- Teixit de cotó ordit de llana o seda, més gran que el fai.
Traduccions modifica
Persona
- Alemany: Osmane (de) m.
- Anglès: Ottoman (en)
- Àrab: عُثْمَانِيّ (ar) m.
- Armeni: օսման (hy) (osman)
- Castellà: otomano (es)
- Danès: osman (da) c.
- Finès: ottomaani (fi)
- Francès: ottoman (fr) m.
- Gallec: otomano (gl) m.
- Grec: Οθωμανός (el) m. (Othomanós)
- Hongarès: oszmán (hu)
- Irlandès: Otamánach (ga) m.
- Italià: osmanli (it) m. f.
- Neerlandès: Osmaan (nl) m.
- Noruec: osman (no) m.
- Portuguès: otomano (pt) m.
- Rus: оттоман (ru) m. (ottoman)
- Serbocroat: Османлија (sh), Osmanlija (sh) m.
- Turc: Osmanlı (tr)
- Xinès: 奧斯曼人 (zh) (奥斯曼人, àosīmànrén)
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: o·to·mà (3)
- Anagrama: amoto (revers)