pap

Potser volíeu: PAP

Multilingüe

Símbol

pap

1. Codi de llengua ISO 639-2 del papiament.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpap/
• Rimes: -ap
• Etimologia: Del llatí pappare, segle XIV.
• Homòfon: pub

Nom

pap m. ‎(plural paps)

1. Part carnosa entre la barba i el coll d'un animal, en especial dels ocells, en forma de bossa i on dipositen el menjar. Gavatx.
2. Ventre de l'home.
3. L'interior de l'home.

Compostos i expressions

• Ficar al pap: menjar.
• No se li florirà res en el pap: frase feta amb què es nota a aquella persona que no sap guardar secret i diu allò que no hauria de dir.
• Tenir algú o quedar-li alguna altra cosa en el pap: no dir tot allò que se sap o se sent.
• Tenir-ne una en el pap i una altra en el sac: Pensar una cosa i dir una altra.
• Treure el pap: fer dir tot allò que se sap.
• Omplir el pap: Menjar molt.
• Omplir el pap i el sac: reprendre a qui no es contenta amb allò que li donen i demana més, o en pren més per una altra ocasió; sovint es diu dels convidats.
• Buidar el pap: Dir tot quant se sap o es té callat.
• tenir-ne el pap ple

Relacionats

• papo, arcaisme [1]
• empapar, arcaisme
• empapussar

Traduccions

Part entre la barba i el coll

• Castellà: papo ^(es), cuajar ^(es), buche ^(es)
• Llatí: guttur ^(la)

Ventre

• Castellà: buche ^(es)
• Llatí: stomachus ^(la)

Interior

• Castellà: pecho ^(es)
• Llatí: cor ^(la)

Ficar al pap

• Castellà: hacer el buche ^(es), zampar ^(es)
• Llatí: edo ^(la)

Tenir algú o quedar-li alguna altra cosa en el pap

• Castellà: quedar algo u otra cosa en el estómago
• Llatí: aliquid celare

Tenir-ne una en el pap i una altra en el sac

• Castellà: decir uno y pensar otro

Treure el pap

• Castellà: hacer desembuchar

Omplir el pap

• Castellà: llenar el buche, embuchar ^(es)

Omplir el pap i el sac

• Castellà: una en el papo y otra en el saco

Buidar el pap

• Castellà: desembuchar ^(es)

Verb

pap

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de papar

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] papo, pape, pap o papi.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb papar

   [Que jo] pap, forma antiga per [que jo] papi o pape.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb papar

   [Que ell/ella/vostè] pap, forma antiga per [que ell/ella/vostè] papi o pape.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

Anglès

Nom

pap ‎(plural paps)

1. pastetes, menjar desfet.
2. ximpleria.
3. (familiarment) el pit d'una dona.

Hongarès

Nom

pap

1. Clergue.