parens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.rɛns/
• Etimologia: Derivat de pariō.

Nom

parēns m. ‎(genitiu parentis)

1. progenitor, pare, mare

   «te suis tremulus parens invocat» (Càtul, Carmina, LXI, 51)

   pare, t'invoquem tremolosos els teus éssers estimats

2. avantpassats, fundadors

   «prisco quae more parentum» (Càtul, Carmina, CI, 7)

   segons els antics costums dels nostres avantpassats

3. parents, familiars

   «quin etiam ipse parentem tuam accedis et salutas?» (Apueleu, Metamorfosis, II)

   Per què no aneu tu i el teu parent a saludar-lo?

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	parēns	parentēs
Vocatiu	parēns	parentēs
Acusatiu	parentem	parentēs, parentīs
Genitiu	parentis	parentium, parentum
Datiu	parentī	parentibus
Ablatiu	parente	parentibus