pegue

Potser volíeu: pegué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: balear /ˈpe.ɣə/, /ˈpi.ɣə/, occidental /ˈpe.ɣe/

Verb

pegue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pegar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pegar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pegar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pegar

Variants

• [1] pego, pegui, peg
• [2,3] pegui, pego
• [3] pegui, pego