pellara

Potser volíeu: pellarà

Català

Verb

pellara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb pellar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb pellar

Variants

• [1] pellés, pellàs
• [2] pellés, pellàs

Miscel·lània

• Anagrames: aparell, apellar, apel·lar, arpella, arpellà, llepara, lleparà, pallaré, pallera, parella