pernocte

Català

Verb

pernocte

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pernoctar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pernoctar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pernoctar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pernoctar

Variants

• [1] pernocto, pernocti, pernoct
• [2] pernocti
• [3] pernocti
• [4] pernocti