plangueren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəŋˈɡe.ɾən/, occidental /pɫaŋˈɡe.ɾen/
• Rimes: -eɾen

Verb

plangueren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de plànyer
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb plànyer

Variants

• [1] planyeren
• [2] planyessin, planguessen, planguessin

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·gue·ren (3)