plantege

Català

Verb

plantege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plantejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plantejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plantejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plantejar

Variants

• [1] plantejo, planteig
• [2] plantegi
• [3] plantegi
• [4] plantegi

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·te·ge (3)
• Anagrames: paltegen, plategen, talpegen