• Pronúncia(i): /proːˈmɪs.kʊ.ʊs/
  • Etimologia: Del prefix prō- i misceō

Adjectiu

modifica

prōmiscuus m., prōmiscua f., prōmiscuum n.

  1. barrejat, compartit
  2. indistingible, indiferenciat
    Divina atque humana promiscua habere.
    Tenir per una cosa indistingible el que és diví i el que és humà.
  3. promiscu
  4. (Gramàtica) comú
    Ex.:promiscuum nomen

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu prōmiscuus prōmiscua prōmiscuum prōmiscuī prōmiscuae prōmiscua
Vocatiu prōmiscue prōmiscua prōmiscuum prōmiscuī prōmiscuae prōmiscua
Acusatiu prōmiscuum prōmiscuam prōmiscuum prōmiscuōs prōmiscuās prōmiscua
Genitiu prōmiscuī prōmiscuae prōmiscuī prōmiscuōrum prōmiscuārum prōmiscuōrum
Datiu prōmiscuō prōmiscuae prōmiscuō prōmiscuīs
Ablatiu prōmiscuō prōmiscuā prōmiscuō prōmiscuīs