protesta

Potser volíeu: protestà, protestá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈtes.tə/
	balear /pɾoˈtes.tə/, /pɾuˈtes.tə/
Occidental:	/pɾoˈtes.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: De protestar, segle XIV.

Nom

protesta f. ‎(plural protestes)

1. Acció i efecte de protestar.
2. Reclamació contra una mesura o un acte considerats il·legítims.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: protest ^(en)
• Castellà: protesta ^(es) f.
• Gallec: protesta ^(gl) f.
• Italià: protesta ^(it) f.
• Portuguès: protesta ^(pt) f.

Verb

protesta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de protestar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb protestar

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·tes·ta (3)
• Anagrama: parotets

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pɾoˈtes.ta/, meridional /pɾoˈteh.ta/

Americà: alt /pɾoˈtes.t(a)/, baix /pɾoˈteh.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: De protestar.

Nom

protesta f. ‎(plural protestas)

1. protesta

Verb

protesta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb protestar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb protesta

Variants

• [2]: (voseo) protestá

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·tes·ta (3)
• Anagrames: portaste, postrate, póstrate

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre protesta

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /proˈtɛ.sta/
• Etimologia: De protestare.

Nom

protesta f. ‎(plural proteste)

1. protesta

Verb

protesta

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de protestare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de protestare

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·tè·sta (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre protesta