punyeter

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pu.ɲəˈte/
Occidental:	nord-occidental /pu.ɲeˈte/, valencià /pu.ɲeˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De punyeta i el sufix -er

Adjectiu

punyeter m. ‎(femení punyetera, plural masculí punyeters, plural femení punyeteres)

1. Que molesta o causa perjudici.
2. Murri, que té habilitat per a aconseguir el que vol amb mala intenció.

Sinònims

• [2] sagaç, picardiós

Traduccions

Traduccions

• Castellà: punyetero ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·nye·ter (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC