rústec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈrus.tək/, occidental /ˈrus.tek/
• Etimologia: Del llatí rūsticus, segle XIV, doblet del cultisme rústic.

Adjectiu

rústec m. ‎(femení rústega, plural masculí rústecs, plural femení rústegues)

1. Sense finor, no polit.
2. Que funciona amb dificultat, que no es mou amb soltesa.

Traduccions

Sense finor

• Anglès: rough ^(en)
• Castellà: áspero ^(es)

Que no es mou amb soltesa

• Anglès: stiff ^(en)
• Castellà: duro ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: rús·tec (2)
• Heterograma de 6 lletres (cerstu)
• Anagrames: curset, curtes, cúters, Estruc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB