Català
modifica

Oriental:  /rə.fəˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /re.feˈʒi/
valencià /re.feˈd͡ʒiɾ/, /re.feˈd͡ʒi/

Verb modifica

refegir trans.

  1. Tornar a prendre d'un menjar del qual ja s'havia consumit una ració normal.
    1. "Lo que és jo, de tot vaig refegir", L'Ignorancia, núm. 42 (abril 1880)
    2. "(...) Com que som bon cristià/no puc renegar des vi/i m’agrada refegir/tant per dinar com sopar (...)" Pere-Gil (Vicens Terrassa Umbert), “Mallorca a la cuina”, 1996.

Conjugació modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: re·fe·gir (3)
  • Anagrama: fregiré

Vegeu també modifica