ruga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.ɣə/, occidental /ˈru.ɣa/
• Rimes: -uɡa
• Etimologia: Del llatí rūga, segle XVI. Doblet del patrimonial rua.

Nom

ruga f. ‎(plural rugues)

1. (antic, alguerès) forma alternativa de arruga

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·ga (2)
• Anagrames: gaur, grau, Grau, grua, Grua

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈruː.ɡa/

Nom

rūga f. ‎(genitiu rūgae)

1. arruga (de la cara)
2. rugositat

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rūga	rūgae
Vocatiu	rūga	rūgae
Acusatiu	rūgam	rūgās
Genitiu	rūgae	rūgārum
Datiu	rūgae	rūgīs
Ablatiu	rūgā	rūgīs