rugiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒi.ɾen/, valencià /ruˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

rugiren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de rugir
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb rugir

Variants

• [2] rugissin, rugissen

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·gi·ren (3)
• Anagrama: urgiren