skelett

Suec

• Pronúncia: /ˈskɛlɛtː/ ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí sceletus ‎(«esquelet») en una forma comparable a l'alemany Skelett, en última instància del grec antic σκελετός ‎(skeletós).

Nom

skelett n.

1. (anatomia) esquelet

Declinació

Cas	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	skelett	skelettet	skelett	skeletten
Genitiu	skeletts	skelettets	skeletts	skelettens

Sinònims

• benrangel

Derivats

• ektoskelett
• endoskelett
• exoskelett
• hydroskelett
• inre skelett
• skelettartig
• skelettera
• skelettisk
• skelettlös
• yttre skelett