Català
modifica

Oriental:  /su.ʒurˈna/
Occidental:  nord-occidental /so.ʒorˈna/, valencià /so.d͡ʒoɾˈnaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sojornà
  • Etimologia: Evolució del llatí vulgar *subdiurnare.

Verb modifica

sojornar intr.

  1. Passar una o diverses nits en un lloc fora de casa.
    «Allí cercà recer la reina Peronella al final de la seva vida; allí sojornaren Alfons I, Jaume I, Alfons II, Alfons III, Pere II, Joan I, Marti I i el papa Benet XIII» ([1])

Sinònims modifica

Conjugació modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: so·jor·nar (3)

Vegeu també modifica

  1. Fernando Chueca, Casas Reales en Monasterios Y Conventos Espanoles, Real Academia de la Historia, 1966, pàgina 111