spoliō ‎(1a present?), spoliās ‎(2a present), spoliāre ‎(infinitiu), spoliāvī ‎(perfet), spoliātum ‎(supí)

  1. despullar, desvestir
    «Phalarim vestitu spoliare» (Ciceró, De Officiis, III.6.29)
    Despullar Phalari
  2. desarmar
    «Papirius spoliari magistrum equitum ac virgas et secures expediri jussit» (Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII.32)
    Papirius privà el mestre de cavalleria de les seves armes i del fuet i el deixà anar
  3. espoliar
    «spoliare et nudare monumenta antiquissima» (Ciceró, In Verrem, I.5.14)
    espoliar monuments molt antics

Derivats

modifica

spoliō

  1. datiu singular de spolium
  2. ablatiu singular de spolium