surrejà

Potser volíeu: surreja

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.rəˈʒa/
	balear /su.rəˈd͡ʒa/, /su.rəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /su.reˈʒa/, valencià /su.reˈd͡ʒa/

• Rimes: -a

Verb

surrejà

1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de surrejar

Miscel·lània

• Síl·labes: sur·re·jà (3)
• Anagrama: jurares