Català
modifica

  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  central /ˈtɔ.βə/, balear /ˈto.və/
Occidental:  nord-occidental /ˈtɔ.βa/
valencià /ˈtɔ.va/, /ˈto.βa/
  • Pronúncia(i): (adjectiu)
Oriental:  central /ˈto.βə/, balear /ˈto.və/
Occidental:  nord-occidental /ˈtɔ.βa/
valencià /ˈtɔ.va/, /ˈtɔ.βɔ/
  • Rimes: -ɔva
  • Etimologia: Aquest terme s'ha utilitzat entre la humanitat des de fa uns 4.000 anys amb pocs canvis tant de pronúncia com de significat: els orígens de la paraula es poden localitzar en el terme dj-b-t emprat a Egipte vers el 2.000 aC. Durant l'Egipte Mitjà es troba també en el demòtic, i després en el copte tyub o probablement djubmaó») i vora el 600 aC dj-b-t es va transformar en dobt «maó de fang». En l'àrab va adoptar la forma طوب o الطوب (aʈ-ʈūb) o طوب ‎(ṭūb), que fou assimilat al català en les formes tova i al castellà antic adobe. L'anglès prengué com a neologisme de l'espanyol a principis del segle xviii.

Nom modifica

tova f. ‎(plural toves)

  1. Material de construcció en forma de maons o blocs de terra, fang i sorra tot i que poden incorporar altres materials són sempre assecats al sol i mai són cuits com en el cas de la ceràmica.

Traduccions modifica

Adjectiu modifica

tova f. ‎(plural toves)

  1. forma femenina de tou

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: to·va (2)
  • Anagrames: vota, votà

Vegeu també modifica