Català
modifica

Oriental:  /tɾəˈi/
Occidental:  nord-occidental /tɾaˈi/, valencià /tɾaˈiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: traí
  • Etimologia: Del llatí tradĕre, format pel prefix trans- ‎(«més enllà») i el verb dare ‎(«donar»), segle XII.

Verb modifica

trair trans.

  1. Cometre traïció.
  2. Decebre algú, revelar un secret o no actuar segons la confiança que altres han dipositat.
  3. Fer quedar malament.
    Em van trair els nervis.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: traeixo, traeix, traïm

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Verb modifica

trair

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trairar

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: trair


Català antic
modifica

Verb modifica

trair

  1. forma alternativa de trahir

Conjugació modifica

Vegeu també modifica