Català
modifica

Oriental:  /tɾəˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /tɾaˈʎa/
valencià /tɾaˈʎaɾ/, /tɾaˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: 1: De tralla i la desinència -ar, segle XX.
  • Etimologia: 2: D'origen incert, potser de l’argot tralla, de metralla ‎(«música contundent, que atordeix»), segle XXI.

Verb modifica

trallar trans.

  1. (Sopeira) lligar, fermar
  2. (Solsona) conjuminar, arreglar
    Va vestida de pastora, però que mal trallada!

Verb modifica

trallar intr.

  1. (argot) vomitar
    La Maria anava tan borratxa que va estar trallant tota la nit.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: trallo, tralla, trallem

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: tra·llar (2)
  • Anagrama: ratllar

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DCVB
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Com Ho Diria sobre trallar