troglodita

Potser volíeu: troglòdita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾu.ɣɫuˈði.tə/
	balear /tɾo.ɣɫoˈði.tə/, /tɾu.ɣɫuˈði.tə/
Occidental:	/tɾo.ɣɫoˈði.ta/

• Rimes: -ita
• Etimologia: Singular del llatí Trōglodўtae ‎(«suposada tribu d’Etiòpia que habitava en coves») amb desplaçament de l’accent, del grec antic τρωγλοδύτης ‎(trōglodýtēs), de τρωγλο ‎(trōglo, «forat») i δύειν ‎(dýein, «ficar»), segle XIX.

Adjectiu

troglodita inv. ‎(plural troglodites)

1. Que viu en una caverna o cova.

   «Serralades, valls, turons, rius, cràters, afraus i serres, tot hi era allí ben definit, inclús les cavernes amb llurs terribles habitants troglodites.» (Prudenci Bertrana, El meu amic Pellini, 1923)

2. Primitiu, rude.

   «Passades les eleccions, Espanya és més troglodita, més histèrica, més dèbil, més aspra, més primitiva, més rudement monolingüe.» (Ramon Solsona, Botifarra de pagès, 2013)

Variants

• troglòdita

Sinònims

• cavernícola

Derivats

• trogloditisme

Traduccions

Que viu en una cova

• Castellà: troglodita ^(es)
• Francès: troglodyte ^(fr)
• Portuguès: troglodita ^(pt)

Nom

troglodita m. f. ‎(plural troglodites)

1. Persona que viu en una cova.
2. Persona primitiva, rude.

   «Ha canviat el calendari per un mirall, on he pogut veure'm alt com una muntanya, barbat i pelut com un troglodita, amb la roba tota esfilagarsada i podrida de vella.» (Pau Faner, Lady Valentine, 1984)

Derivats

• troglodític

Traduccions

Persona que viu en una cova

• Anglès: troglodyte ^(en)
• Castellà: troglodita ^(es) m. f.
• Francès: troglodyte ^(fr) m. f.
• Italià: troglodita ^(it) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·glo·di·ta (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB