trop

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾɔp/
• Rimes: -ɔp
• Etimologia: Del llatí tropus, segle XVI, del grec antic τρóπος ‎(trópos).

Nom

trop m. ‎(plural trops)

1. Figura retòrica de caràcter semàntic quan s’usa un mot amb una significació que no és la pròpia.

Hipònims

• metàfora
• metonímia
• sinècdoque
• antonomàsia

Traduccions

Traduccions

• Anglès: trope ^(en)
• Castellà: tropo ^(es)
• Francès: trope ^(fr) m.
• Italià: tropo ^(it)

Miscel·lània

• Anagrama: port ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Francès

• Etimologia: Del llatí troppus, del fràncic *thorp ‎(«vila»).

Adverbi

trop

1. massa

   C'est trop grand pour moi. ― És massa gran per a mi.

2. (col·loquial) Emprat com a intensificador, molt

   Il est trop mignon. ― És molt maco.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: port ^(revers)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre trop