Català

modifica

ultre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ultrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ultrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ultrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ultrar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ul·tre (2)
  • Anagrama: Luter