Català

modifica

unifico

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de unificar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb unificar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb unificar