urbanus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʊrˈbaː.nʊs/
• Etimologia: Del llatí urbs.

Adjectiu

urbānus m., urbāna f., urbānum n. ‎(comparatiu urbānior, superlatiu urbānissimus)

1. urbà

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	urbānus	urbāna	urbānum		urbānī	urbānae	urbāna
Vocatiu	urbāne	urbāna	urbānum		urbānī	urbānae	urbāna
Acusatiu	urbānum	urbānam	urbānum		urbānōs	urbānās	urbāna
Genitiu	urbānī	urbānae	urbānī		urbānōrum	urbānārum	urbānōrum
Datiu	urbānō	urbānae	urbānō		urbānīs
Ablatiu	urbānō	urbānā	urbānō		urbānīs

Derivats

• suburbānus
• urbānātim
• urbāniciānus
• urbānitās

Antònims

• rusticus