vetlara

Potser volíeu: vetlarà

Català

Verb

vetlara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vetlar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vetlar

Miscel·lània

• Síl·labes: vet·la·ra (3)
• Anagrames: travela, travelà