Potser volíeu: viltenguí

Català

modifica

viltengui

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viltenir
  2. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viltenir
  3. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb viltenir

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vil·ten·gui (3)
  • Anagrama: viltingué