vindicàreu

Potser volíeu: vindicareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bin.diˈka.ɾəw/, balear /vin.diˈka.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bin.diˈka.ɾew/
	valencià /vin.diˈka.ɾew/, /bin.diˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

vindicàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de vindicar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb vindicar

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·di·cà·reu (4)
• Anagrames: acudiriven, candiríveu