xarlatà
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /ʃər.ɫəˈta/, occidental /t͡ʃaɾ.ɫaˈta/
- Rimes: -a
- Etimologia: De l'italià ciarlatano («fanfarró»), segle XIX, segurament d'un encreuament entre ciarlatore («que xerra molt») i cerretano («venedor ambulant, metge fraudulent»). Literalment, cerretano vol dir «natural de Cerreto», de Cerreto di Spoleto, poble de la regió d'Úmbria coneguda per aquest tipus de persones.
Nom modifica
xarlatà m. (plural xarlatans, femení xarlatana)
- Persona que ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc.
Traduccions modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: xar·la·tà (3)