èter

Potser volíeu: eteŕ

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɛ.tər/, occidental /ˈɛ.teɾ/
• Etimologia: Del llatí aether, segle XIX, del grec antic αἰθήρ ‎(aithḗr, «aire pur de la part superior de l'atmosfera, cel, medi teòric que se suposa que emplena l'espai sense ocupar i que transmet calor i llum»), de αἴθω ‎(aíthō, «cremar»), del protoindoeuropeu *h₂eydʰ- ‎(«cremar, foc»).

Nom

èter m. ‎(plural èters)

1. (química) Compost líquid volàtil, d'olor forta, que s'utilitza com a anestèsic en medicina.
2. (literari) Substància que antigament se suposava que emplenava les regions superiors de l'atmosfera per sobre dels núvols, especialment com el medi que respiraven els déus.
3. (per extensió) Cel, espai celeste.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: è·ter (2)
• Anagrames: rete ^(revers), reté

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB