ínfim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈiɱ.fim/
• Etimologia: Del llatí infĭmus, superlatiu de infĕrus.

Nom

ínfim m. ‎(plural ínfims)

1. (matemàtiques) Major de les cotes inferiors d'un conjunt, pertanyent o no a aquest.

Adjectiu

ínfim m. ‎(femení ínfima, plural masculí ínfims, plural femení ínfimes)

1. Molt petit i poc rellevant.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: ínfimo ^(es) m.
• Esperanto: malgrandega ^(eo), miniatura ^(eo), liliputa ^(eo), mikroskopa ^(eo)
• Francès: infime ^(fr) m. f.
• Gallec: ínfimo ^(gl) m.
• Portuguès: ínfimo ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ín·fim (2)
• Anagrama: finim

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot