γλῶσσα

Grec antic

• Pronúncia: /ˈɡlɔ̂ːs.sa/ (s.V aC), /ˈˈɣlos.sa/ (s.IV dC)
• Etimologia: D'origen incert, Anatole Bailly relaciona aquest terme amb γλωξίς ‎(glōxís, «punta de fletxa»).

Nom

γλῶσσα ‎(glôssa) f. ‎(genitiu γλώσσης)

1. llengua
2. llenguatge
3. llengüeta d'instrument de vent

Derivats

ἀγκυλόγλωσσον ‎(ankylóglōsson) ἀγλωσσος ‎(aglōssos) ἀλλόγλωσσος ‎(allóglōssos)

γλωσσοκομεῖον ‎(glōssokomeîon) γλωσσοτομέ ‎(glōssotomé) γλωσσώδης ‎(glōssṓdēs)

μελίγλωσσος ‎(melíglōssos) ὁμόγλωσσος ‎(homóglōssos) παλίγγλωσσος ‎(palínglōssos)

Variants

• γλάσσα ‎(glássa) (jònic)
• γλῶττα ‎(glôtta) (àtic}}