κέλλω

Grec antic

• Pronúncia: /ǎu̯.ɔː/ (s.V aC), /ˈa.βo/ (s.IV dC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *kel- ‎(«córrer, anar ràpid»).

Verb

κέλλω ‎(kéllō)

1. menar, dirigir, pilotar

   «νῆα κέλσαι»

   nêa kélsai

   pilotar la nau cap a terra

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.280-281