κρύπτω

Grec antic

• Pronúncia: /krýp.tɔː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *krū̆- ‎(«aplegar, cobrir»).

Verb

κρύπτω ‎(krýptō)

1. cobrir
2. amagar, ocultar

   «ἐρεύξομαι κεκρυμμένα ἀπὸ καταβολῆς κόσμου» ()

   ereúxomai kekrymména apò katabolês kósmou

   Revelaré les coses que han estat ocultes des dels temps de la creació.

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.616-617