μαγνήτης

Grec antic

• Pronúncia: /magˈne.tes/
• Etimologia: Derivat de l'adjectiu Μάγνης ‎(Mágnēs, «de la regió de Magnèsia»).

Adjectiu

μαγνήτης ‎(magnḗtēs) m. ‎(femení μαγνήτική, neutre μαγνήτικόν)

1. magnètic