ναύτης

Grec antic

• Pronúncia: /nǎu̯.tɛːs/ (s.V aC), /ˈnaɸ.tis/ (s.IV dC)
• Etimologia: De ναῦς ‎(naûs, «embarcació»).

Nom

ναύτης ‎(naútēs) f. ‎(genitiu ναύτου)

1. navegant, mariner