τρόπαιον

Grec antic

• Pronúncia: /ˈtró.pai̯.on/ (s.V aC), /ˈtro.pɛ.on/ (s.IV dC)
• Etimologia: De τροπαῖος ‎(tropaîos, «derrotat»).

Nom

τρόπαιον ‎(trópaion) n. ‎(genitiu τροπαίου)

1. trofeu